Notícies

Dimecres, 6 de Juliol de 2011 15:17
Tot i els esforços per fer creure que una bona part de la joventut no té ni ofici, ni benefici o, en versió actual, que ni estudia ni treballa, el cert és que cada cop més estudis demostren que els anomenats "ni-nis" són quatre gats. En concret, segons un estudi de l'Índex Laboral Manpower Group només representen un 2,7% de tots els joves.

 

Sigui perquè la crisi ens ha motivat a apostar per la formació o a no deixar passar cap oportunitat laboral, sigui perquè el jovent cada cop està més conscienciat que la situació requereix esforç, el resultat és que el percentatge de persones que no consten en el mercat de treball, perquè ni treballen ni estan a l'atur, ni tampoc estan escolaritzades resulta marginal i cada cop va a menys. L'estudi que ofereix dades des del 1977 fins als primers mesos del 2011, demostra com al llarg de la història sempre hi ha hagut persones que podrien pertànyer a aquest col·lectiu –malgrat que en altres èpoques no tenien un nom específic com ara– i que, fins i tot, n'hi havia molts més el 1995 o el 2007 (just abans que comencés l'actual recessió).

Amb les xifres a les mans es constata, segons aquest estudi, que els joves que ni estudien ni treballen i viuen a casa dels seus pares van evolucionar de 450.000 el 1995 a uns 307.000 durant el primer trimestre del 2011. En proporció, suposa passar del 3,8 % al 2,7% de tots els joves.

L'estudi demostra que davant la crisi els joves han apostat per la formació: els nois i noies nadius que estudien han passat del 20,2% al 24% entre 2007 i 2011, mentre que el dels joves immigrants també ha ascendit del 8,3 a l'11,7% actual. I un altre de les conclusions sorprenents és que malgrat la recessió, els joves entre 16 i 34 anys aconsegueixen independitzar-se. El 1995 només ho feien el 30,3% mentre que ara marxen de casa dels pares un 40,6% del total dels joves.

Finalment, l'informe demostra que els joves immigrants també contemplen tornar als seus països: uns 180.000 immigrants d'entre 20 i 30 anys han abandonat Espanya a causa de la crisi.

Font: jove.cat

 
Dimecres, 6 de Juliol de 2011 15:15

Nou de cada deu universitaris treballen tres anys després d'acabar els estudis

Prop del 90% dels titulats tenen un sou mensual de 2.000 euros o més

La taxa d'ocupació dobla la de la resta de joves

La preocupació creixent pels índex d'ocupació dels titulats universitaris és injustificada. Almenys així s'extreu dels resultats de l'enquesta d'inserció laboral realitzada per l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, l'AQU. Les dades recollides evidencien que nou de cada deu universitaris treballen tres anys després d'acabar els estudis. A més, prop del 90% guanyen dos mil euros o més de salari mensual. Un nivell molt alt d'ocupació i retribució que també es veu acompanyat per una estabilitat contractual, ja que més del 55% són treballadors fixos.

“La universitat garanteix als titulats el doble d'oportunitats de trobar feina que les que tenen la resta de joves de la mateixa generació”, destacava ahir el president de l'AQU, Joaquim Prats. Una distància en l'índex d'inserció laboral que, en canvi, no es detecta entre els estudiants de les universitats públiques i les privades, que per primera vegada participen en l'enquesta. “Les diferències són més significatives per tipus d'estudis”, va subratllar Josep Anton Ferré, director de l'AQU. L'àmbit de ciències de la salut és el que registra una taxa d'ocupació més alta, d'un 92,5%. La més baixa es dóna entre els titulats d'humanitats, tot i que treballen el 81,5% dels titulats.

Segons l'últim estudi de l'AQU també s'evidencia que s'ha reduït el temps d'espera per trobar feina, ja que el 79% dels universitaris de la promoció 2006/2007 havia signat un contracte en els tres mesos posteriors a titular-se. Això suposa un augment del 3% respecte al 2008. Segons Ferré, la raó és que ha crescut el nombre d'estudiants que compaginen universitat i feina. “Hi ha un descens continuat de les persones que només estudien”, va manifestar. Un factor que ha contribuït a rebaixar l'impacte de la crisi entre els titulats. Tenir una feina estable i ben pagada i que, en més del 56% dels casos s'adequa al màxim a la titulació obtinguda, es tradueix en un alt índex de satisfacció amb els estudis realitzats. Així, un 72,4% dels universitaris tornaria a fer la mateixa carrera.

Font: El Punt

 
Dilluns, 4 de Juliol de 2011 11:27
Un total de 23.623 estudiantes, el 94,54 % de los 24.988 que se presentaron a las pruebas de selectividad para acceder a la universidad en Catalunya el pasado junio, han aprobado con una nota media de 6,3 puntos.

 

El secretario general del Consejo Interuniversitario de Catalunya, Claudi Alsina, y la profesora Pilar Gómez, coordinadora de las Pruebas de Acceso a la Universidad (PAU), han dado a conocer hoy estos resultados, que son los mejores de los últimos cinco años.

En esta convocatoria, además de los estudiantes de Bachillerato, se han presentado 3.515 estudiantes procedentes de Ciclos Formativos de Grado Superior (FP), de los que un 65,02% han aprobado, un porcentaje notablemente inferior al obtenido por los de Bachillerato.

Claudi Alsina ha apuntado a estos resultados de los alumnos de Ciclos Formativos para reiterar la reclamación del gobierno catalán de que el Ministerio de Educación retorne al anterior sistema de cuotas para el acceso a la universidad de estos estudiantes y evitar así discriminaciones entre los de Bachillerato y los de Ciclos.

Actualmente, los jóvenes procedentes de Ciclos Formativos pueden acceder directamente a la universidad y los más de 3.500 que se han presentado este año lo han hecho en materias específicas para subir nota.

Ha argumentado que "parece de sentido común" que en este tema, que "implica a tantas personas con proyectos de vida", se llegara a un pacto para que los alumnos de cuarto de ESO no vieran cambiadas las normas para cursar el Bachillerato y los exámenes de las PAU.

Los buenos resultados obtenidos en Catalunya en las pruebas de las PAU han venido también determinados por la nota media de los expedientes académicos de los alumnos de bachillerato, que se ha situado este año en 7,13 (7,06 en 2010), también la mejor de los últimos cinco años, y que cuenta en un 60% en la nota final de acceso a la universidad.

Alsina ha precisado que, de hecho, la selectividad no "selecciona" a los estudiantes, sino que "ordena" su acceso a la universidad porque la selección ya viene dada con los que no consiguen aprobar el segundo curso de Bachillerato, condición imprescindible para poder acceder a los exámenes de las PAU.

Según datos del Consejo Interuniversitario de Catalunya, este año han aprobado el segundo de Bachillerato 26.400 estudiantes de los 40.180 matriculados (65,70%), el porcentaje más bajo desde 2006.

No obstante, a este porcentaje falta sumar los estudiantes que se presenten a las pruebas de recuperación de septiembre. Por demarcaciones, los aprobados en las PAU de Barcelona han sido 17.878; en Girona, 2.160; en Lleida, 1.477, y en Tarragona, 2.108.

La nota media de las materias comunes incluidas en la fase general de la selectividad es de 6,20 puntos en Lengua catalana y Literatura; de 6,34 en Lengua castellana y Literatura; 5,90 en Inglés; Francés, 8,13; Alemán, 8,23; Italiano, 5,76; Historia, 6,52, e Historia de la filosofía, 5,92.

Este año, 184 estudiantes han obtenido una nota igual o superior a 9 en la selectividad, por lo que recibirán una distinción especial por parte de la Secretaría de Universidades e Investigación de la Generalitat el próximo día 21 de este mes. El estudiante con una mejor nota de toda Catalunya ha sido un joven de Rubí (Barcelona), que ha conseguido un 9,7, y otros seis han obtenido un 9,6.

 

Font: La Vanguardia

 
Dilluns, 4 de Juliol de 2011 11:23
L'estudi sobre el comportament dels joves davant la crisi desmunta la creença de l'extensió dels joves ni-nis, aquells que ni estudien ni treballen, i revela que només el 2,7% dels joves espanyols pertany a aquest col·lectiu, un percentatge més baix del que hi havia el 1995 o el 2007. Els ni-nis són "un percentatge marginal i, a més, van a la baixa", ha dit el director de l'estudi.

Els joves que ni estudien ni treballen i viuen a casa dels pares van passar de 450.000 l'any 1995 a uns 350.000 el 2007, un descens que, en percentatges, equival a passar del 3,8 al 2,8% en aquests dotze anys. En el primer trimestre de 2011, els joves ni-ni sumen un col·lectiu de 307.000 individus i continuen disminuint en percentatge: ara suposen el 2,7% del total de joves.

Per Oliver, aquestes dades signifiquen que "els joves s'han posat les piles davant la destrucció d'ocupació que ha suposat la crisi. No és cert que els joves hagin respost a la crisi amb menfotisme", ha subratllat Oliver. L'estudi revela que la reacció més comuna per part dels joves és augmentar l'escolaritat, la qual cosa ha fet que el percentatge de joves nadius que estudien hagi passat del 20,2 al 24% entre el 2007 i el 2011, mentre que en els joves immigrants ha pujat del 8,3 a l'11,7%.

D'altra banda, la situació econòmica tampoc ha frenat la tendència dels joves a independitzar-se, ja que en el primer trimestre de 2011 els que marxaven de casa els pares van ser el 40,6%, davant del 39,7% del 2007 i el 30,3% del 1995.

 

Font: 324.cat

 

Pàgina 20 de 20

<< Inici < Anterior 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 Següent > Final >>

Més videos

eurodesk transparente

ipunt

oficina jove

banner peque

compartir

 logo ime

Joves i què

 baixa

et-aj

et-ent

et-jov

insta juv

| + - | RTL - LTR