Les infeccions de transmissió sexual (ITS) són aquelles que es transmeten entre les persones, especialment en les relacions sexuals amb penetració, però també amb el contacte entre els genitals i les pràctiques de sexe oral, ja que la vagina, el penis, l’anus i la boca són els llocs més freqüents on es localitzen els gèrmens que poden produir una ITS causades per:
- Virus: les hepatitis A, B i C, l’herpes genital, la infecció pel virus de la immunodeficiència humana (VIH), el virus del papil·loma humà, els condilomes acuminats i les berrugues (genitals i anals).
- Bacteris: la infecció vaginal per tricomones, la gonocòccia (també coneguda com a gonorrea, blennorràgia o purgacions), la sífilis, les infeccions genitals per clamídies, o el xancre tou.
- Fongs o paràsits: sarna, pediculosi, o lladelles.
De gravetat variable, algunes ITS es poden curar fàcilment un cop s’han diagnosticat (gonocòccia, sífilis, infecció vaginal per tricomones i infeccions per clamídies), però d’altres no tenen un tractament curatiu definitiu i poden esdevenir cròniques (hepatitis A i B, infecció per VIH, herpes genital o berrugues i condilomes, i virus del papil·loma humà).
Consulta’n més informació a l’ apartat “Infeccions de transmissió sexual” del canal de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Quins símptomes presenten?
Les ITS es manifesten mitjançant símptomes molt diversos que sovint són discrets i tardans, com per exemple, les lesions a la pell dels genitals (ulceracions, berrugues…), les secrecions o fluixos anormals, el picor, el coïssor o el dolor als òrgans genitals i urinaris…
En alguns casos poden ser asimptomàtiques (no presenten símptomes).
Qualsevol persona infectada, hagi desenvolupat símptomes visibles o no, pot encomanar la infecció a una altra amb facilitat.
Així doncs, si se sospita que es pateix una ITS perquè s’han mantingut relacions sexuals de risc o es pateixen aquests símptomes, cal buscar atenció mèdica immediata.
S’ha de tenir en compte que en la majoria d’ITS, el fet d’haver-se tractat i curat d’elles no significa ser-ne immune i que, si no se’n fa prevenció amb un ús correcte de preservatius, masculins o femenins, els quals redueixen el risc de contagi, un/a es pot infectar de nou.
A més, el tractament ha de fer-se també a la parella sexual i s’ha de realitzar un seguiment per a assegurar-se de la curació i evitar que la infecció continuï estenent-se.
On acudir?
Si creus que tens alguna ITS o bé vols més informació, adreça’t al teu Centre d’Atenció Primària, al teu ginecòleg/a o al teu farmacèutic/a, truca al telèfon d’informació i consultes de CatSalut Respon (061) o apropa’t a:
- Lloc d’atenció: Plaça Clarà, 6 2n pis d’Olot (Ideal – Oficina Jove de la Garrotxa)
- [email protected]
- Horari:
Dilluns de 17h a 19h
Tel. 637369571 (de 16h a 20h)
Com es poden prevenir?
Per tal de prevenir les infeccions de transmissió sexual, recorda:
- Evita les situacions i els comportaments de risc: com ara mantenir relacions sexuals sense preservatiu, compartir estris per injectar-se droga, fer-se tatuatges o pírcings en centres no autoritzats…
- Fes ús de preservatius, masculins o femenins, a totes les relacions sexuals per tal de reduir el risc de contagi. La resta de mètodes anticonceptius només protegeixen, en major o menor mesura, dels embarassos no desitjats, però no de les ITS.
- Acudeix a les visites ginecològiques periòdiques com un mitjà necessari i molt eficaç per detectar possibles anomalies.
Tot i que, avui en dia, les ITS es poden diagnosticar i tractar, no existeixen vacunes per prevenir-les en la majoria dels casos.
Pel que fa a la vacuna contra el virus del papil·loma humà, s’administra a la població femenina de Catalunya als 12 anys d’edat a les escoles a sisè de primària, quan s’entén que encara no hi ha hagut relacions coitals.
Quan s’han tingut relacions coitals el risc d’infectar-se amb aquest virus augmenta molt i, per tant, l’efectivitat de la vacuna disminueix. Per a noies de més edat la vacuna es pot administrar a nivell privat, fora de la sanitat pública.
[Actualització | Novembre 2021]
Aquest contingut ha estat elaborat pel Centre d’Informació i Assessorament per a Joves (CIAJ).